Año V - Número 30
Actualizado a 18/07/2010
Alfaro: Ferro, Llautó i Swing
Natàlia Carretero i Ruiz
Andreu Alfaro, conegut per tot arreu gràcies a la seua contínua reivindicació de lelement escultòric integrat en lespai urbà, pare de les generatrius que col?locarà per mig món, creador dambients, gestador dembrions de ferro i acer...
Artista, estudiós de les matemàtiques i la geometria, concep el dibuix com la mare nodridora de la seua obra: primer dibuixa, després tridimensiona. Allunyat de la improvisació i la intuïció, només creu en els fruïts de lesforç i el treball meditat.
Seguint aquestes pautes i, baix linflux de la música jazz, lartista valencià presentà la seua col?lecció, Jazz
, en la galeria Rosalía Sender. El mestre de les obres públiques, moltes voltes a meitat camí entre lescultura i larquitectura, saparta ací de la seua habitual magnificència escultòrica i sendinsa en peces delicades, sinuoses, òrfenes dostentació formal; la música, sempre inspiradora, purificadora, és la que proporciona lalè, el ritme, el beat a cada retall integrant daquest conjunt músic-plàstic: una Big Band de ferro pintat i llautó dóna la benvinguda als visitants, al costat somriu Billie Holiday i, més enllà, el saxo i el piano evoquen notes de Nova Orleans.
Com a amant del dibuix, Alfaro no oblida mostrar el seu treball gràfic, clau indispensable en el seu codi creatiu; així, ens fa partícips duna màgica dualitat estètica: contemplar els dibuixos com a vertaders volums articulats en lespai i, a la vegada, experimentar amb les escultures la perfecció del traç en el paper. Tot açò ho pensa i ho crea sense cap intencionalitat moralitzant, alliberant-nos de judicis de valor i deixant que el nostre gust siga lúnic orientador del nostre plaer. Gràcies per gaudir i deixar gaudir.
